Relleu (geografia)

El relleu (geografia, geomorfologia, ciències de la Terra) és la conformació de la superfície sòlida terrestre, com a resultat de l'erosió, l'acumulació sedimentària, les deformacions estructurals, l'activitat volcànica i altres.^[1] S'anomena relleu al realç o embalum del terreny sigui quina sigui la seva dimensió: pujol, puig, serra, serralada o en referència al tipus de rocam com: els relleus granítics que configuren l’orografia del Maresme.(sin. compl.: modelat).^[2] El relleu en referència al conjunt de formes: muntanya, turó, altiplà, plana, delta, o altres accidents geogràfics que accidenten la superfície de la terra.^[3] (es relieve; fr relief; en relief) .^[1]

El terme relleu és el terme utilitzat en relació a les diferències d'alçada d'un lloc a un altre a la superfície terrestre. La geologia subjacent hi té una gran afectació. El relleu es basa en la duresa, la permeabilitat i l'estructura d'una roca^[4]

El terme "relleu" sovint és usat essencialment en contraposició al de "plana o planura". El terme relleu també es contempla normalment com la diferència d'alçada entre el punt més alt i el punt més baix d'un paisatge. També és comú usar de manera més qualitativa: "planes de baix relleu" o "turons d'alt relleu". Sovint també se sol diferenciar el relleu uniforme d'una regió assenyalant-ne la seva elevació en relació amb les regions circumdants. També, tenint en compte un determinat relleu, hom es refereix a una "terra alta" o una "terra baixa".^[5]

El relleu geogràfic terrestre és la dimensió vertical de la superfície de la Terra. Quan està referit al fons del mar s'anomena batimetria. El relleu s'expressa en termes d'altitud, pendent i orientació de les superfícies del terreny. El relleu afecta el flux de l'aigua i la seva distribució, i per tant l'agricultura i altres recursos naturals.^[6] En grans superfícies, el relleu també influeix en la meteorologia. Ambdós factors afavoreixen o dificulten la instal·lació de poblacions humanes en zones determinades.